espeleobloc: Les Perles de Caverna

La considerable extensió aquest treball, entre el descriptiu i les 59 fotografies, ha aconsellat la seva inserció en 5 capítols, que apareixeran en el més curt termini possible.

Nota inicial:
Aquestes notes no pretenen ser un treball exhaustiu ni a nivell mineralògic ni cristal·logràfic, només un article explicatiu i divulgatiu, utilitzant els termes habituals coneguts a nivell espeleològic.

En general s´adopta la terminologia i la línia del treball d´en Joan Ullastre i l´Alícia Masriera de l´any 1973 a Speleon, esmentat a la bibliografia. Es tracta d´un treball especialitzat, molt extens, amè i fàcilment entenedor, que ens servirà de base a tothom qui estigui interessat en aquestes particulars formes de concrecions. A la seva bibliografia hi ha 71 cites de treballs. Pels que s´interessin més en la “minero-espeleologia” s´aconsella el imprescindible llibre del Hill-Forti, també inclòs en la bibliografia. Conté molta dedicació a les perles.

Perles de caverna: Què són? Són concrecions lliures i sense lligam amb el seu entorn, solament recolzades sobre el sol que utilitzen com a suport, però amb una dinàmica que els permet anar augmentant el seu volum, sense quedar cimentades i que es formen pel recobriment de, generalment CO3Ca, tot al voltant d´un nucli de qualsevol tipus de forma, mida, origen i composició. Veure fotos 1 – 2 – 3 - 4 i 5

Foto 1 Pisòlits seccionats per estudiar-los

Foto 2 Caixa - arxiu de pisòlits

Foto 3 Exemplars polièdrics d´un sol niu

Foto 4 Niu actiu amb ossos concrecionats i moltes restes orgàniques

Foto 5 Pisòlits al fons d´un gour d´aigües tranquil·les

Història. Primeres cites, any1655. Primers estudis especialitzats, any 1900. Introducció del terme Perles de Caverna, any 1845

Noms. S´han adoptat el terme d´oòlit quan la seva mida és inferior a 2 mm de diàmetre i el de pisòlit quan la seva mida és superior als 2 mm de diàmetre. El terme perla serà genèric i comú pels dos en aquests escrits

Llocs a on es troben:.Al terra, replans, nínxols de parets, cràters dalt d´estalagmites, fons de gours i microgours, colades, tant dins de cavitats naturals i artificials; coves, avencs, balmes, túnels, mines, com també en moltes ocasions sota goteigos als ponts i conduccions d´aigua. També en fonts i rierols. No cal que hi hagi aigua, poden ser llocs fangosos, aixuts, terrosos, etc. ja que si bé és imprescindible aquell element per la seva formació, la zona es poden haver assecat, o bé pot haver una presència d´aigua només temporal. Veure fotos 6 – 7 - 8 i 9

Foto 6 Varis nius ben definits i propers

Foto 7 Pisòlits sobre galeria fangosa. Cova del Candil, Tous, València

Foto 8 Zona de petits gours. Sant Miquel del Fai, St. Quirze de Safaja

Foto 9 Cràter amb perles sobre una estalagmita,. Solencio de Bastaras, Osca

Orígens. Un trocet més o menys gran de qualsevol cosa, p. ex. un trocet de pedra, que serveix de base per iniciar un creixement al seu voltant en forma de capes concèntriques que van engruixint aquesta part central. És el mateix mecanisme d´origen i de creixement de les perles d´ostra. Aquesta zona inicial es denomina nucli.

Aspectes. El tipus que tots recordem, a partir de fotos i reportatges, és el d´esferes petites amb l´aspecte de marbre polit, quasi com veritables perles de joieria. Això només és així en algunes ocasions, doncs en general, tot i que s´acosten a una forma arrodonida, poden adoptar uns aspectes que poc ens imaginarem que són perles, tant per la forma com pel color, sent fàcilment presos per pedres, grava i sorra. I més si es tracta de zones fangoses o llocs d´aigües en agitació que dificulten la observació

Dimensions. Els més petits, els oolits, poden tenir només unes poques dècimes de mm, com la sorra més fina. Els més grans que he vist tenen uns 100 mm d´eix principal. Hi ha alguna referència d´un pisòlit trobat a l´avenc Montserrat Ubach amb un pes de varis kg, sense determinar les seves mides. En el cas dels palets o còdols concrecionats, és més fàcil trobar-ne de mides considerables, doncs només dependrà de la mida del còdol que fa de nucli. Veure fotos 10 -11 -12 i 13