divendres, 27 de juny del 2008

La cova de Solanes

Modificacions provocades per excavacions arqueològiques

A les rodalies de Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, hi ha una serie de petites cavitats. La més coneguda és la Cova de Solanes, també coneguda com el Cau del Toixó. També hi ha el Cau dels Llimbs, la Cova de l'Endal, la Cova dels Maquis, l' avenc de la Caseta dels Plans, el Forat Calent i algunes grans balmes com la del Ca i la de la Bassella, també coneguda com la del Xec. Totes les coves són de curt recorregut, però la majoria posseeixen importants restes arqueològics. Algunes d'elles estan en altres termes municipals; Caldes de Montbui i Gallifa però són molt conegudes i de més fàcil accés des de Sant Feliu de Codines.

En Pere Bosch Gimpera, el primer excavador de la cova de Solanes


Excavació del 7-XII-1980


La cova de Solanes, objecte d'aquest escrit, va començar a ser estudiada els any 1915 pel conegut Dr. Pere Bosch Gimpera (1891-1974). Més ençà, el gener del 1966 el Grup d'Arqueologia TALP de Sant Feliu de Codines, dirigit per l'estudiós local en Martí Garriga i Argullós va iniciar unes intenses excavacions que es van allargar fins els inicis dels anys 80. Fruit d'a aquest treball es van descobrir molts importants materials que avui dia estan estudiats, restaurats i exposats al Museu Municipal Can Xifreda de la localitat. (fer un enllaç). També hi van col·laborar en els treballs, el llavors director del Museu de Granollers, en Josep Estrada i Garriga, amb en Pere Font, l’Emili Ramón i el geòleg Enric Sunyer.



La planta topogràfica original i la modificada per les excavacions


Els treballs van ser tant intensos que van canviar la topografia de la cavitat, així en la superfície de la planta com en el seu desnivell, ja que es va arribar a excavar fins uns quatre metres de fondària, arribant a triplicar la superfície de la planta original. I no es va continuar degut a que el conjunt esdevingué inestable fins el punt que un dia, mentre excavaven, es va produir un gran ensorrament, per sort sense conseqüències però que va aconsellar la paralització i posterior abandonament dels treballs.

Sala principal. El carril aeri del sostre era per facilitar la extracció de la terra

Aquest enrenou no ha afectat, al menys significativament, la fauna cavernícola, doncs no es rar trobar-hi, per exemple, el coleòpter Parvospeonomus urgellesi, descrit per Francesc Español l'any 1965 de l'Avenc de les Aranyes d'Hortsavinyà, al Montnegre. És una espècie que colonitza també les taques calcàries carstificades que hi ha en alguns punts intermitjos fins la muntanya del Farell, sobre Caldes de Montbui.


Museu Can Xifreda de Sant Feliu de Codines, En Martí Garriga davant les vitrines de les troballes de la Cova de Solanes


El terme municipal de la zona de la cova és Caldes de Montbui, tot i que pertany a la parròquia de Sant Feliu. El termenal que separa dues propietats diferents, passa just per sobre la cova. Al iniciar els treballs d'en Pere Bosc, semblava que la cavitat tenia una sola boca d'entrada, la del costat del mas d'el Fonoll, però més endavant es va trobar un segon accés pel costat del mas de Solanes. Una a cada costat del termenal i només distanciades uns cinc metres. Els corresponents amos sempre volien tenir el dret sobre la cova, en especial al trobar-hi les restes arqueològiques, doncs ja sabem allò que moltes vegades ens demanen: Que hi heu trobat algun tresor? Doncs sí, no hi ha tresor més gran que tenir curiositat i voler esbrinar el nostre passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.