dilluns, 14 de juliol del 2008

Cromos. Xocolata Nestlé

L'amic González Ríos del Centre de Documentació i Museu de l'Espeleologia de Granada, ja va publicar un primer article a Subterránea, 25, on presenta unes col·leccions de cromos d'espeleologia Liebig que començaren a distribuir-se, en diferents idiomes, a partir de l'any 1900.

Amb els antecedents de la recol·lecció, una de de les condicions principals dels éssers vius per aconseguir la supervivència, els homes van desenvolupar una activitat exclusiva, el col·leccionisme.

L'aparició de les tècniques litogràfiques feren que es publicaren les estampes religioses, precedents dels cromos. Aquests, originalment i principalment, foren distribuïts per empreses del ram de l'alimentació com un “obsequi” inclòs dins dels seus productes.

Encara que les finalitats positives de les col·leccions són agrupar, classificar, ordenar i a la fi estudiar mostres, predeterminades, de qualsevol mena, els col·leccionistes de diners aprofiten les tendències egocentristes de la condició humana, per a crear col·leccions artificials, com en aquest cas els cromos, que ràpidament es van comercialitzar en format d'àlbum, on sempre mancava un cromo que ningú tenia, però que hom coneixia a l'amic d'un amic llunyà que si que el tenia. Mai vam arribar a veure el cromo de l'enganyifa.

El cert és que algú va creure que, fora més interessant fomentar la competència entre les nenes i nens, recorrent a la pràctica del bescanvi, ara, generalment, no gaire utilitzada, que en aquest cas consistia en canviar X cromos normals, segons la dificultat d'obtenció dels altres, per difícils, molt difícils i l'impossible. D'aquest últim, l'oferta d'adquisició venia donada pel propietari, i aquí ja era qüestió d'uns diners que pràcticament ningú podia disposar, i a més, ja hem dit, no coneixíem ni el cromo ni el propietari.

També es va utilitzar com una formula per a introduir al consumisme a un col·lectiu, llavors, amb menys recursos econòmics, els nens, en unes compres a petits terminis, finançades, a vegades, amb minúscules cises de les compres, a l'època que els infants anaven a les tendes a fer les minses adquisicions del consum familiar diari .

La Nestlé, amb seu a Barcelona, publicà, l'any 1932, un àlbum amb el títol Las maravillas del mundo, on a la sèrie 5 figura: En las entrañas de la tierra, formada per 12 cromos de 6x4 cm.

L'artícle de J. Oedl, espeleòleg, professor de la Universitat de Salzburg, explorador i divulgador, en aquells temps de la cova més llarga d'Europa, Eisriesenwelt, ofereix una bona divulgació de l'espeleologia i uns cromos de les principals cavitats europees.




De nou, l'any 1956, amb un altre àlbum: Las maravillas del universo, la Nestlé obsequia als consumidors de la seva xocolata, també amb una sèrie espeleològica, la 18, Las maravillas del mundo subterráneo, el text és de J.C. Reichen i de Norbert Casteret, il·lustrat amb recreacions de fotografies de les obres de Casteret, 10 cromos 6x4 cm i 1 de 8x5. Com a l'àlbum anterior, l'article compleix amb les seves finalitats de difusió de l'espeleologia.






Els articles de totes les sèries d'aquests dos àlbums van ser elaborades per primers especialistes sobre les temàtiques tractades.


F. Miret

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.