dijous, 31 de juliol del 2008

La crisi del messinià ( 2 )

Disculpeu per la insistència però les grans oscil·lacions del nivell de la Mediterrània tenen un impacte fonamental en les teories espeleogenetiques.

La visió clàssica proposava que en una xarxa amb nivells de galeries superposades, les mes altes eren les mes antigues i l'aprofundiment del nivell de base comportava una excavació de nivells inferiors.

Imatges antigues d'en Jean Yves Bigot a propòsit de la Cueva Fresca

Amb el nou paradigma es posa de manifest que es possible, tal vegada molt freqüent en les nostres latituds, un descens i ascens brutals del nivell de base.

Els impactes en l'excavació i sedimentació inclús reompliments, adquireixen uns protagonismes de gran magnitud fent possible que les galeries de nivells superiors resulten més modernes que les inferiors. Que les intermèdies per on ara circulem son el resultat de l'evacuació dels reompliments i que les inferiors mes antigues, per nosaltres invisibles avui, estant totalment curullades per sediments o envaïdes pels nivells freàtics heretats i només en alguns casos penetrables en espeleosub.

Cal tenir-ho molt present i acceptar que inclús grans cavitats verticals han pogut generar-se per “ascensum” on les aigües funcionant com xemeneies d'equilibri han envaït, i modificat profundament, conductes anteriorment descendents, i perquè no, inclús creant-los de bell nou a expenses d'una facturació favorable.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.