dissabte, 27 de setembre del 2008

Com passar una setmana sota terra


Amb aquest títol subtil, un sagaç periodista ens ofereix l'article que transcriurem a continuació, publicat l'any 1966 a la revista Tele/estel, magazine dirigit per Andreu-Aveli Artis i Tomas, on col·laboraven diferents escriptors i periodistes, en llengua catalana, molt rellevants a l'època.


L'any 1965, l'espeleòleg francès Michel Siffre edita en català, Fora del temps, tractant-se del primer i únic llibre espeleològic traduït al català d'un autor de fora de l'Estat.

Podem trobar altres obres traduïdes al català en zones de la nostra area lingüística com al Rosselló, Grandes Canalettes de Henri Salvayre i a Sardenya, Guia de la cova de Neptú de M. Mucceda.


Molts dels, autodenominats, espeleòlegs hem seguit tendències i també modes que algunes, amb el pas del temps, s'han extingit. Altres, encara que transformades i/o adaptades, subsisteixen amb una bona munió de fidels seguidors, els espeleoistes, segons la denominació de Casteret.

La divulgació d'aquesta obra de Siffre creà l'interès per unes curses, estàtiques, per a comprovar, generalment, qui era el que tenia més capacitat d’estar-ne més temps a una caverna sense fer res, com una contribució al desenvolupament de ciències no espeleològiques. Tot esperant l'arribada, al futur, del llibre dels rècords.

A la cova de Rialp ens van deixar un testimoni monumental, fet amb materials nobles (fusta de la tarima) i maons cimentats en forma de mur de clausura. Al llarg dels anys de permanència, de la tarima i el mur, quedà preservada la memòria dels autors de les obres d'enginyeria i d'arquitectura entre els espeleòlegs i naturalistes en general.

També, a aquells temps, se'n va donar molta importància a la durada dels campaments subterranis, la qüestió venia del campament de la Ferla de 1949, amb dues hores i mitja de durada. En principi el rècord era fàcil de superar.

De debò, un dels aspectes tècnics importants a les exploracions, les de sentit semàntic, són la decisió de l'establiment dels temps de permanència i la conveniència de muntar campaments (nombre, lloc i durada). Segons les característiques i circumstàncies, la solució, a vegades, no es simple.

Aquest tema portà a discussions en tó alt, però amigable, entre membres de la SIE i del GEB, al final de la dècada dels 70, per a posar-nos d'acord, a priori, de com s'hauria d'afrontar l'exploració d'una cavitat fonda a Escuain. O amb incursions llargues, sortint i descansant fora, o entrar amb material de bivac i anar seguint, sense sortir, fins acabar el material de progressió o la caverna.

Un altre de les disciplines de l'espeleobanalitat i l'espeleoinutilitat són les visites en solitari (no forcades) a les cavernes. És molt important que siguin molt llargues i/o fondes, les cavernes, però al contrari de les modalitats anteriors, les estades han de ser molt curtes, per finalitzar el més aviat possible, doncs el temps juga a la contra del participant.

Ja em perdonareu que al referir-me no digui exploracions i també que ho deixi així, pot ser, per un altre dia.

F. Miret

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.