diumenge, 30 de novembre de 2008

Cova Codolosa

Aquesta petita cavitat és situa, prop de la Casa de la Codolosa, terme municipal de Susqueda a la comarca de La Selva.

Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (Borrás, Miñarro,Talavera), vol. 6 pàg. 130-131 hi figura la següent descripció:

Una primera galeria de 16m vers el SSW, acaba sobre una perpendicular de 9m desprès dels quals pren altra vegada l’orientació inicial durant 5m per a dirigir-se generalment a l’E fins acabar. Aquesta última galeria es troba inundada i acaba en un sifó inexplorat fins el moment.
Bé és una de tantes cavitats, probablement de poc interès, que mantenim en llista d’espera fins trobar una ocasió per a visitar-les. En aquest cas caldria anar-hi amb un company espeleosub, tot i que les menudes dimensions de la cavitat no resultaven gaire engrescadores.

Finalment el passat dijous 28.11.08 ens hi presentem el Julià (GEB), i de la SIE el Victòria, la Núria amb l’Ariadna i en David amb dues botelles de 7.

A la casa de l’Olm no saben, no poden, o no volen orientar-nos.

Resseguim la riera de l’Olm gairebé fins el final de la pista, però creiem que abans de barallar-nos amb la vegetació, potser caldria intentar aconseguir més informació a la Casa de la Codolosa.

Oli en un llum! A la Codolosa ens trobem amb un personatge excepcional, és en Francesc Camacho, que no tant sols ens orienta sinó que ens acompanya fins la boca. Chapeau!



Des de l’inici ja es veu que no tant sols caldrà arrossegar-se, sinó que no hi haurà cap lloc per posar-s'hi dempeus.

Deixem el material d’immersió i anem gatejant, aviat cal xapotejar estirats sobre l’aigua, moment en que el Julià intel·ligentment, es queda en zona seca d’equip de suport.


Seguim el David i jo. Arribats al presumpte sifó, no hi es. Sembla que si no surt aigua per la boca aquest és el nivell màxim, però ara cal immergir-se un xic més, tot i que es pot anar de genollons, això si amb aigua fins el coll i la "galeria" que gira 90º pel que no es veu la continuació sinó fas el bany complert.

En David que va amb el vestit de neoprè segueix, mentre jo m’espero en remull immergit en 25 cm d’aigua, (en un conducte d’uns 50 cm d’alçada) fent esforços per a mantenir el cap fora de l’aigua en aquesta claveguera d’aigües marronoses agitades pel nostre propi pas.

Poc de 20 metres més endavant la cavitat finalitza per un tap de sediments. M'estalviarè la remullada integral?

De retorn en David es queda atrapat en un pas estret que ja l’hi ha posat dificultats a l’entrada, i diu que necessitarà ajuda... tot i que ho torna a intentar.

Vaja que encara tindré que sucar-hi més i sense neoprè. Tot just començo la gran remullada i en David aconsegueix passar. Bé avui he salvat el coll, faig unes fotos i aprofitant el pseudosifó puc girar-me i retornem.

Trobem al Julià senceret, tot i que teniem les nostres dubtes ja que ens esperaba a la zona on proliferaben unes arranyes descomunals, tan grosses que creien que eren grills, jo apostava per opilions (finalment en Jordi Comas a la vista d’una foto confirma que es tracta d'un ortopter dolichopoda ).


La cavitat és desenvolupa en un paquet de gessos eocens (formació Bracons, lutecià inferior) al contacte amb les margues i argiles blavoses de la formació Banyoles. Es tracta d’una galeria que tot i estructurada sobre fractures en el propi contacte litològic, és originada per les pèrdues de la riera de l’Olm.

En èpoques de grans pluges arriba a actuar com a surgència evacuant un bon cabal.


Hem refet la topo; hem afegit uns metrets; hem situat la cavitat sobre el 1 :5.000 del ICC; i ens hem remullat en pla sadomasoquista amb una temperatura exterior al voltant dels 0 graus.


Una incògnita aclarida i una cavitat menys a la llista de les coses a reveure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.