dissabte, 5 de juliol del 2008

Mapa roques carbonatades

Mapa dels afloraments rocosos carbonàtics


La majoria de les roques carbonàtiques son susceptibles d'ésser carstificades, per això resulta interessant visualitzar la seva extensió sobre un mapa per tal d'ubicar els massissos que continguin sistemes.

És clar que els afloraments rocosos son el primer factor, després influeixen la hidrologia i el temps d'exposició, es a dir la seva història, etc.

Constitueix una bona aportació, però per la recerca de cavitats també tenen importància les roques que no afloren en superfície, i altres materials com els guixos, les sals, les laves volcàniques, etc.

En qualsevol cas agraïm l'esforç de síntesi realitzat per investigadors de la SGGES, Universitat d'Auckland en Nova Zelanda que publiquen en la seva pagina web el mapa mundial i detall per continents; tambè subministren les proporcions que aquest materials tenen en relació a la superfície total.



Mon
superfície 133.448.089 km2
afloraments carbonatats 16.721.876 km2
percentatge 12,5 %




Europa
superfície 6.125.842 km2
afloraments carbonatats 1.334.864km2
percentatge 21,8 %




divendres, 4 de juliol del 2008

Mairuelegorreta. La primera gran cavitat.

La cova Mairuelegorreta a Araba, Euskadi, fou la primera gran cavitat (+ 3000 m) que s'explorà amb finalitats espeleològiques.

L'any 1901, l'alcaldia de Cigoitia, imposà una multa de 79 pessetes a dos obrers per l'extracció d'estalactites de la cova. Aquest exploradors - recercadors, amb la finalitat d'orientar-se dins de la cova, adopten una toponímia molt original, com és, fer coincidir les galeries i sales de la cova amb noms de carrers i plaçes de Gasteiz (Vitoria).

La noticia de la multa per extraure pedres sin valor alguno, atreu l'atenció de Luis Heintz, del que ja vam parlar des d'aquí a Mossèns i coves. Aquest emprengué, durant tres dies, l'exploració i topografia de la caverna, publicada a l'obra dirigida pel català Francesc Carreras i Candi, Geografía del País Vasco-Navarro (1915).

Entre aquests primers espeleòlegs, destacà el fotògraf Balbino Sobrado que amb una càmera amb plaques de 18x24, ens deixà l'important document iconogràfic que reproduïm a continuació que és testimoni de l'activitat espeleològica que va situar a Mairuelegorreta com la cavitat més llarga de la península, fins que a l'any 1956, Ojo Guareña ocupà aquest lloc, conservant-lo fins ara.

Es tracta d'un àlbum enquadernat amb 10 fotografies (13x17,5) il·luminació amb pólvora, numerades i amb títol al revers, més la topografia plegada i la data amb dedicatòria de l'autor.






Cocina para entrar a las grutas

Entrada a las cavernas

Plaza y sala de las Capillas

Gruesa estalactita conocida por “El arbol”

Pozo del Diablo

Caverna del Elefante

Estalactita la Araña (a 12 Kos. de la entrada)
Bóveda con estalactitas

Calle de la Correría

Sala de las columnas


F. Miret

dijous, 3 de juliol del 2008

En una casa de banys al Marroc

Una sessió de bany en un Hmam

He llegit a les pàgines grogues de La Vanguardia la noticia de que al Passeig Picasso de Barcelona, tocant el Born, estaven construint uns banys àrabs. A l’instant em ve al cap una experiencia viscuda al Marroc, el meu primer contacte amb una casa de banys, un Hmam (també s'escriu Hamman) en la seva llengua i que es pot traduir com Casa d´aigua. Us ho vull explicar.

Preparant la expedició espeleològica al Marroc de l’estiu del 2005 i abans de sortir de Barcelona, en Floren ens havia dit que… al cap d´uns dies de “fer coves”, quant tinguem molta bruticia al cos, anirem a una casa de banys. Llogarem tota la casa només per a nosaltres. Ja veureu que aixó és molt divertit!

Jo no les tenia totes, doncs de moment, dit així, no saps si es tracta d´una sauna, d´una casa de massatges… o d´una casa de barrets! No em vaig atrevir a preguntar-ho. Vaig pensar que… fos el que fos, ja ens en sortiriem!

Nota: Les fotos no són del lloc que es descriu

Portal d’ un de tants Hmmam

Als tres dies d'estar a Tagleft, poblet d'unes mil persones al núcli urbà i unes tres mil si hi afegim els pastors i famílies que viuen quasi aïllades arreu del terme, la situació corporal ja recomanava una bona neteja integral. L'Abdel Maouni, el xicot que ens feia de guia, va anar a preguntar si aquella tarda ens podien reservar una hora de tot el negoci nomès per a nosaltres, cinc en total i va tornar amb la resposta afirmativa. A les vuit tindriem el bany a la nostra exclusiva disposició!

A primera vista la cosa era inquietant. Un portal sense cap mena d'anunci o cartell, amb un gran toll d'aigua al devant. Sort d’un bloc de pedra que feia les maneres de punt intermig per saltar i evitar el mullar-se els peus. Tota la sortida de l'aigua dels banys era al carrer i s'anava acumulant a la mateixa porta. Tot era llòbreg.



Zona de vestidor

Després de passar per una primera habitació encimbellada de sacs d'ordi o blat, segurament perqué comparteixen el forn de pa amb l´escalfador de l´aigua, s'obria el vestidor. Una sala envoltada d´un banc d'obra de totxo recobert tot ell d'una espècie de mantes i catifes. El terra, com el que per aquí en diem “terrazo”. Un parell de bombetes de pocs wats lligades al sostre abovedat de mitja volta i el comptador elèctric amb els fils penjant eren tot el complement del lloc.

El que portava la veu cantant era el Floren, ja que coneixia el lloc d'una anterior expedició, pel que a part de l’Abdel, els tres restants anavem seguint el que ell feia. La casa de banys només possa l'aigua; freda i calenta o sigui que el sabó, la tovallola i altres complements va al carrec de cadascú.

Jo creia que ens despullariem del tot, però no va ser així ja que ens vam quedar amb els calçotets o banyador posats i les sandàlies. Tots plegats vam passar per una petita sala, amb les rajoles barrejades de set o vuit models diferents, a on una porta de fusta que en repós sempre queda tancada per una corda i una pedra a mena de contrapés deixava entreveure el que era l'avantcambra del bany definitiu.

Al entrar a la sala de bany em va sobtar una atmosfera molt calenta i saturada d´humitat, com una sauna. En aquesta zona no hi ha cap banc ni res semblant, tot es fa de peu dret o assentat al terra. L'estança podia tenir cómoda cabuda per més de vint persones, amb unes mides d'uns quatre per dotze metres i un sostre de mitja volta d'uns tres mètres d´altura amb unes obertures a tall de finestres per la ventilació. Les parets llisses, amb uns petits nínxols a on poder-hi deixar el sabó. Dues aixetes per on hi surt aigua freda i una mena d'abeurador amb un broc per on hi arriba l'aigua calenta, molt calenta, quasi bullint.



Vista d’una de les sales del bany

El bany no és ben bé un bany, tampoc és una dutxa, es tracta de remullar-se el cos a cops de galleda. Es barreja al gust de cadascú l'aigua freda amb la calenta i la tires per sobre teu o a sobre d'un altre. Et pots remullar, ensabonar-te i esbandir-te tantes vegades com vulguis, no hi ha més límit que l'hora de tancar. Un parell de bailets, no tenien més de 8 anys, et donen i organitsen les galledes y s'estan a dins fins que s'acaba la sessió. De galledes es pot dir que no n'hi ha dues d'iguals, totes són de goma però unes, la majoria, estan fetes de trossos de cobertes de pneumatics de cotxe lligat amb filferro i les altres, molt poques, de goma injectades d'una sola peça.

Al tornar al vestidor vam trobar al terra tota l'aigua que haviem fet servir doncs van dir que l'engolidor estava embossat. No sé si seria dels nostres sediments d'argila que ens haviem tret de sobre. Al ser un ambient calent i humit, és habitual veure-hi escarabats (els de cuina, no els coleòpters) però només vam poder gaudir de la companyia de tres o quatre, aixó sí, molt grans, el més grans que he vist mai. Després de vestir-nos vam sortir donant saltets dins de l'aigua i passant per la pedra de devant de la porta, doncs el nivell encara havia pujat més.

A l'hora de pagar el servei, l'amo no hi era, pel que ens en vam anar i vam tornar el matí següent per passar els comptes de tots cinc. La sessió ens va costar un total de cinquata dirhams, equivalent a uns cinc euros. Bona rel·lació qualitat-preu!

dimecres, 2 de juliol del 2008

Canal de volta

Enquesta sobre interpretació de formes 2


Que ha originat aquest canal de volta?

És el conducte inicial: 12 respostes (el 36%)

La sedimentació i posterior excavació: 13 respostes (el 39%)

Dissolució per condensació: 8 respostes (el 24 %)

En aquesta ocasió han participat 33 persones i el resultats son suficientment dispersos com per considerar que de fet, tots el mecanismes citats poden donar lloc a morfologies com la presentada.

Això vol dir que si tots el processos hi poden contribuir, cal particularitzar en cada cas i analitzar tot el conducte per tal d'esbrinar l'espeleogénesis especifica per cada conducte.


En el nostre cas, la galeria Subiranes, o galeria penjada de la Bora Fosca de Tavertet, apostem per la següent seqüència:



1.- Creació del conducte primitiu lleugerament meandrificat, fortament condicionat per la fracturació.

2.- Disminució del cabal circulant i sedimentació total de la galeria.

3.- Lenta represa de la circulació, entre els sediments i el sostre. S'origina el canal de volta en concentrar-se el processos de dissolució al sostre de la galeria. El canal presenta una meandrificació molt més acusada que la de la de la galeria que li dona suport.

4.- Augment de la circulació i evacuació dels sediments. El canal queda penjat.

5.- Abandonament de la circulació, per transferència a un nivell inferior. La galeria entra en un darrer procés de fossilització que és el que veiem en l'actualitat.


Crec que aquesta hipòtesis queda validada per:
a) El sostre pla de la galeria en la que s'encaixa el canal.

b) Les restes de curullament en les parets de la galeria que arriben fins el sostre.

c) L'extremada i divergent meandrificació del canal respecte a la galeria inferior.


Un aspecte singular és el bloc atrapat en les parets del canal de volta.


No sembla que es tracti d'un fragment de material dipositat “in situ” sinó que probablement ha estat transportat. Això vol dir que tota la galeria s'havia reomplert.

En un altre moment tornarem a parlar de la Bora Fosca ja que és un cavitat de gran didactisme morfològic.

dimarts, 1 de juliol del 2008

Eines per topo digital


El prestigiós Mark Passerby dinamitzador de la molt recomanable InCaveDigitalSurvey resum en el seu bloc les millors eines actuals per fer la topografia espeleològica. No us la perdeu.

Només cal tenir diners, força diners. I ganes de treballar amb qualitat.

Bé... també cal un xic de paciència, nosaltres ja fa mesos que vàrem encarregar un dels revolucionaris SAP (aparell digital de mesura simultània orientació/inclinació) amb el propòsit d'utilitzar-lo per la campanya d'estiu, però encara no l'hem rebut.

Es el que passa amb la fabricació amateur. Potser el premi a l'espera desmesurada es que rebrem el nou model? Us mantindrem al corrent!




dilluns, 30 de juny del 2008

Quiròpters al Garraf

El grup dels Quiròpters són el segon ordre de mamífers amb major nombre d’espècies, més de 1000 a tot el món, només superat per l’ordre dels Rosegadors. Es tracta dels únics mamífers adaptats al medi aeri, capaços de realitzar vols batuts.

Els estudis quiropterològics, (ecologia, conducta, diversitat, adaptacions i protecció) que des dels anys 80 l'equip d'Areambiental està duent a terme al Parc Natural del Garraf, van prendre una nova orientació els darrers anys. Tenint en compte la sensibilitat dels quiròpters a les alteracions dels seus hàbitats (en algunes espècies és molt acusada), s'inicià el disseny d'una metodologia innovadora que permetés prendre aquest grup de mamífers com a indicadors de la qualitat ambiental del Parc.


Myotis Emarginatus, nova localització del 2006

També s'inicià l'estudi de la dinàmica poblacional de les colònies de Myotis capaccinii i Miniopterus schreibersii de l'avenc de l'Esquerrà.

Així doncs s'anellà un nombre significatiu d'individus per poder estimar les taxes de supervivència i mortalitat de les colònies, mitjançant la tècnica de captura i re-captura.

Aquest estudi té un caire molt aplicat a la gestió, ja que l'avenc de l'Esquerrà concentra la quasi totalitat dels Miniopterus schreibersii i dels Myotis capaccinii , dues espècies considerades vulnerables al Garraf.

Igualment, les grans oscil·lacions interanuals per causes desconegudes en el nombre d'individus de la colònia de Miniopterus schreibersii i la importància ecològica de l'agrupació de Myotis capaccinii fan necessari la realització d'un estudi més aprofundit.

La dinàmica poblacional té un especial interès en el cas de Myotis capaccinii degut a l'escassa informació de què es disposa sobre l'espècie arreu d'Europa i a que recentment ha estat catalogada a nivell de l'Estat com espècie en perill d'extinció.


Aquí teniu el llistat de les 16 espècies conegudes fins ara al Garraf.

Vespertiliònids
Pipistrellus pipistrellus (Schreber,1774) Ratpenat comú
Pipistrellus kuhlii (Kuhl, 1819) Ratpenat de vora blanca
Hypsugo savii (Kolenati,1856) Ratpenat muntanyenc
Pipistrellus pygmaeus Ratpenat soprano
Eptesicus serotinus (Schreber, 1774). Ratpenat dels graners
Nyctalus leisleri (Kuhl, 1818) Nòctul petit
Myotis nattereri (Kuhl, 1818) Ratpenat de Natterer
Myotis myotis (Borkhausen, 1797) Ratpenat de musell llarg
Myotis capaccinii (Bonaparte,1837) Ratpenat de peus grans
Myotis emarginatus (Geoffroy, 1806) Ratpenat d'orelles dentades
Myotis blythii (Thomes 1857) Ratpenat ratoner
Plecotus austriacus (Fischer, 1829) Ratpenat orellut meridional
Miniopterus schreibersii (Kuhl, 1819) Ratpenat de cova

RinolòfidsRhinolophus hipposideros (Bechstein, 1800) Ratpenat petit de ferradura
Rhinolophus ferrumequinum (Schreber, 1774) Ratpenat gran de ferradura

MolòssidsTadarida teniotis (Rafinesque, 1814) Ratpenat de cua llarga


Per trobar mes informació:

L'Escola Catalana d'Espeleologia publicà el 1986 un interessant llibre de divulgació


També podeu llegir els anteriors articles dedicats als ratpenats a l'Espeleobloc:
19.12.07 Rat-penats
27.12.07 Al ritme dels ratpenats

diumenge, 29 de juny del 2008

Fontestorbes


La surgència de Fontestorbes , coneguda des de l'antiguitat i descrita per Plini, és probablement la font intermitent mes espectacular del mon.

S'obre en les calcàries del cretaci inferior del front d'encavalcament nord-pirenaic, en les proximitats de Belesta.


El cabal inferior no sobrepassa els 0,020 m3/s i permet accés a la cavitat amb els peus secs (sobre els blocs).


El cabal màxim que inunda la cavitat presenta un valor pràcticament idèntic cada hora de 1,800 m3/s. Totes les hores presenta aquesta alternança, en quaranta minuts passa del nivell més alt al més baix mantenint-se en aquest uns 20 minuts per tornar de nou al nivell mes alt.



Aquest fenomen només apareix a les proximitats de l'estiu, quant el cabal disminueix.

El funcionament intermitent s'observa aproximadament 130 dies per any i desapareix amb les primeres crescudes hivernals.

Durant molt temps es pensava que el fenomen intermitent es devia a l'existència d'un conducte simple en forma de sifó. Però la creació d'un model reduït va mostrar la inexactitud teòrica i en va precisar el mecanisme.


La interpretació implica l'existència d'una cavitat alimentada per un cabal regular drenat per dues galeries superposades situades en una zona estanca.
Quant el buidat d'aquesta font és superior al volum d'alimentació, el nivell baixa, destapant la galeria superior. (esquema 1). La circulació de la galeria inferior crea una aspiració que arrossega l'aire present en la sala. Es crea així una evacuació mixta aire-aigua que imposa una forta disminució del cabal.

En aquestes condicions el cabal de buidat és inferior al cabal de reompliment i per tant el nivell remunta en la sala fins a obturar de nou la galeria superior.

L'aspiració de l'aire s'atura i el cabal de buidatge reprèn el seu valor inicial. (esquema 2)

La corba que reproduïm representa les variacions periòdiques de les altures d'aigua mesurades els 29 i 30 de setembre de 1966.
Si voleu aprofundir en el tema us caldrà consultar el següent treball:

MANGIN, A. (1969): Etude hydraulique du mécanisme d'intermittence de Fontestorbes (Belesta-Ariêge). Annales de Spéléologie, 24, 2, p. 253-298