Font. Campanya espeleològica al Garraf (1898)

El 1898 no va ser un bon any per a un imperi sumit en una llarga decadència. Els nord-americans aniquilaren la flota a Santiago de Cuba i a Cavite, Filipines. Les possessions d'ultramar, Cuba, Puerto Rico i Filipines, van canviar de colonitzadors. Les illes Marianes es van vendre a Alemanya i aquesta als EU.

Potser, no era la millor època per demanar subvencions oficials. El mateix Font deia: semblant afició (espeleologia) no hauria passat de desig, a conseqüència del criminal abandono que l'element oficial deixa a societats com la nostra.

El CEC no va contribuir amb diners a les finalitats espeleològiques de Font. A l'època els socis de l'entitat provenien, generalment, de la burgesia il·lustrada i catalanista. Els socis es pagaven les seves activitats. Fins les guies de muntanya de l'Artur Osona (amb el segell de l'ADEC i després del CEC) les va finançar el mateix Osona.

Fou Lluís M. Vidal, president del CEC, el que va deixar els diners de la seva butxaca per a comprar el material de la campanya de Font.

Manuel Girona i Agrafel (1818 - 1905). Autoritzà a que Font explores les cavernes situades als terrenys de la seva propietat i concedí una subvenció de 30.000 reals = 750 pts. = 4'50 €, per comprar material i altres despeses.

Reproduïm el conveni, redactat i escrit pel mateix Font, on renuncia a qualsevol guany econòmic per la trobada d'aigua, guano, fosfat o altres minerals. La llei de Mines de 1859 declarava propietaris de les extraccions als descobridors dels jaciments, encara que no fossin ells els propietaris dels terrenys.

Font baixà les grans verticals del Bruc i la Ferla. Promocionà i divulgà l'espeleologia fent servir els mitjans de comunicació de l'època. No trobà a gaires que interessés, ni altres nous espeleòlegs que l'acompanyesin. Ja hem dit que el recolzament econòmic fou escàs.

Després del 1898, Font, es va dedicar, principalment, a altres assumptes. Puntualment, sempre convidat, va realitzar altres activitats espeleològiques, l'última a l'avenc d'en Roca (1907).

Font diu a La Veu de Catalunya (28-VIII-1908), fent referència a les activitats espeleològiques del Club Muntanyenc: Poch m'ho podía pensar jo uns quants anys enrera en que aburrit, per l'aillament en que'm trobava, vaig interrompre les exploracions soterrànies (...) Allavors era sol, ben sol, a endisarme sota terra, y encara gracies que vaig trobar un home prou decidit com el Farret de Begas (...) però era poch un home, y per aixó vaig tenir d'interrompre la tasca començada tan bellament y quan tot feya preveure descobriments de trascendencia (...) Anys enrera no ho vaig poder fer per manca d'ajudants y de medis materials; avuy ja tenim ajudants; ¿ volèu dir, homes de bona voluntad de Catalunya, corporacions populars, científiques y econòmiques de nostra terra, que no trobarem qui'ns faciliti'ls medis per l'adquisició del material que'ns manca ?

Si les activitats principals espeleològiques de Font es van desenvolupar durant 1897 - 1898, les del Club Muntanyenc de Barcelona tampoc van durar gaire (1907-1908), això que tot i disposar de suficients espeleòlegs, aquest no van superar una crisi interna política del Club.