divendres, 20 de març de 2009

Cova de la Censada Nova

En Amadeu Senseric del mas de la Censada Nova amablement ens va acompanyar en la nostra visita de dijous 5.03.09 guiant-nos fins la boca de la cavitat i aprofità per explicar-nos que el seu pare li va dir que la cova va ser oberta accidentalment quan s’extreia pedra per la construcció de la carretera abans de la infausta gerra incivil (1920?).

El topònim realment es confús en la seva transcripció gràfica ( Sensada, Sansada, Censada, etc.) nosaltres, com sempre, procurem seguir la pauta que mostra la cartografia oficial del ICC al 1:5.000, i conseqüentment l’anomenem Cova de la Censada Nova.



Es una singular cavitat d’estructura clàstica. Per tot arreu només veiem blocs despresos amb els característics sostres esglaonats amb correspondència amb les acumulacions del terra. Tot el conjunt amb una pendent d’uns 25º que correspon amb el capbussament de l’estratificació. El desnivell total es de -35m i el desenvolupament calculat d’uns 350m.

Coneixem dues topografies publicades i curiosament en cap d’elles apareix la planta de la cavitat, limitant-se a presentar un tall general i seccions transversals. Possiblement aquesta omissió és deu a la major dificultat que té representar-la, però creiem que resultaria convenient realitzar-la i per això ens proposem fer properament una sortida especifica amb aquest objectiu.


Tampoc havíem vist cap fotografia i encara menys un vídeo, que de fet varen constituir el objectiu principal de la nostra primera visita juntament amb la recol·lecció de fauna d’invertebrats cavernícoles.
Els quatre fotografiant i posant-hi flash i cèl·lules (L.Auroux, P.Cantons, J.Comas, J.Julià i JM.Victòria) i a més a més en Lluís filmant, tot plegat una simfonia d’esclats lumínics i protestes per interferències d’uns i altres...talment com en els millors espectacles piromusicals!


Els admirats Montoriol i Andrés (IGME 1961) tot i centrant-se en l’anàlisi espeleogràfic la descriuen com un singular cas d’origen quimioclàstic on el procés de descalcificació produït per les infiltracions provocà una pèrdua de volum suficient per desencadenar el procés d’ensorrament.








Quin és el mecanisme generador d’aquesta cavitat?
Si descartem l’acció directa com a engolidor de la llunyana riera, la seva morfologia actual nomes ens apunta a un escorriment dels materials afavorida pel capbussament de l’anticlinal on es situa.
El substrat geològic sobre el que s’assenten aquestes calcàries, constituït per les margues i guixos del keuper és de gran plasticitat el que facilita els desplaçament de les calcaries, sense que puguem descartar que la fàcil dissolució dels guixos hagi creat una cavitat primitiva, ara reomplerta pels materials carbonatats.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.