dijous, 12 de novembre del 2009

Expedicions a Mèxic i la Patagònia (2) Espeleocat Tallers 2009


Amb una quarantena d’assistents s’inicià la presentació d’aquestes campanyes per en Enrique Ogando, el conegut “Zape”. Recolzat amb una bona col·lecció d’imatges en format powerpoint amb un tó amigable i puntejat per nombroses anècdotes i vivències personals transcorregué una vetllada interesant.

Per aprofundir en les expedicions us recomanem que us connecteu amb la pàgina zapespeleo on trobareu un material de bona qualitat. Seguidament uns faig una petita crònica i demano disculpes per la poca qualitat de les imatges procedents de capturar i reajustar les fotos projectades.

Sistema Akemabis

Els antecedents espeleologics d’aquest sector de la Sierra Negra de Mèxic, inclouen belgues, americans de EEUU i ... catalans d’Olot (sotano de Ocotempa -1070 m). En 1990 de nou els belgues del GSAB troben Akemati i l’esploren fins els -1.135 m.

Els habitants del territori quan sels preguntà pel nom de la cavitat van respondre akemati ( en realitat en Nauhuatl, la llengua local aixó significa “qui ho sap?” )

La nova cavitat es denomina Akemabis (akema bis) i la darrera expedició internacional objecte d’aquesta presentació el 2008 arribà a la cota -1.101 m i un recorregut de 3.219 m.

En la campanya del 2009 connectà el Santito amb el fons d’Akemabis amb una fondària total de -1.127 m.

Les exploracions en aquesta cavitat de recorregut complex necessità de prolongades estades subterrànies i es considerà que la logística més efectiva fou la de bivaquejar dos nits consecutives per disposar de suficient temps productiu a -1.000m.


L’èxit més gran d’aquestes campanyes segons Zape ha estat l’aspecte humà que ha possibilitat la creació d’una pinya d’expedicionaris d’arreu que permet futures activitats mútuament enriquidores.

Sotano de las Guaguas i Sótano de las Golondrinas

Disposant d’un dies addicionals no pogueren resistir la tentació de visitar aquestes celebres verticals. Cal fer un modest pagament als “vigilants” locals per tal que garanteix tranquil·litat i unes relatives comoditats.


Potser el fet mes destacable fou que el descens a les Golondrines s’efectuà satisfactòriament en tàndem (dos penjats del mateix descendidor).


Pel contrari l’experiència de pujar dos alhora per la mateixa corda no fou gens recomanable.


Patagonia Xilena

L’espectacularitat de les formes superficials del carst de marbre de l’Illa Madre de Dios s’expliquen tant per la litologia com per les enormes precipitacions.

Aquesta terra austral imposa als expedicionaris unes condicions molt dures per prospeccionar.
Des de la base minera de Guarelo calia embarcar-se en zodiacs per recorre els “senos” (fiords), després caminades extenuants sortejant els rasclers gegantins, o empantanant-se en les zones de vegetació.



Les cavitats explorades son de proporcions relativament modestes però de gran interès científic-naturalista i també cultural recercant les traces dels antics pobladors d’aquests paratges de bellesa salvatge.

L’evolució de l’ablació superficial ha estat mesurada, curiosament gracies a les pintades sobre la roca, ja que la pintura protegí de la dissolució el tram que havia cobert.

També ens mostra les curioses formes triangulars provocades per la direcció constant del vent i la protecció de la dissolució oferta per un roc insoluble.

Resumint aquesta aventura patagònica en Zape destacava com major atractiu, el plaer de viure en aquest paisatge excepcional.

1 comentari:

  1. aixo es una merda sou capullus HILIPPOYAS CABRON SUBNORMAL PUT DE MERDA MARC PARAYRE

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.