divendres, 6 de novembre de 2009

Les Escletxes de Papiol

El passat dissabte 31.10.09 tot fent una passejada anàrem amb la Carme a visitar les Escletxes de Papiol, lloc emblemàtic de l’espeleologia catalana ja que foren objecte de multitud d’estudis entre els que citarem el 1880 per J. Almera, el 1909 per M. Faura i Sans, el 1926 per N. Font i Sagué, el 1933 per N. Llopis-Lladó i el 1961 per O.Andrés Bellet.

Probablement la seva celebritat es deu a la immediata proximitat del centre urbà (de fet des de l’estació de la RENFE hi ha un bus que ens hi porta).

En contrapartida aquesta gran facilitat d’accés ha afavorit una freqüentació no sempre respectuosa pel conjunt que avui cal considerar-lo com notablement degradat, amb pintades i deixalles per arreu. Circumstància especialment greu ja que cal considerar que es tracta d’un paratge protegit amb la figura de Patrimoni d’interès geològic i turístic.

L'origen de les Escletxes

El turó de les escletxes és un paquet calcari d’uns 20 metres de potència notablement esquerdat. Aquesta fragmentació reticular deixa uns passadissos transitables entre els diferents “blocs”.

Son calcaries esculloses amb nombrosos fòssils d’ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc. que ens indiquen que els seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. Tot el conjunt reposa sobre material argilosos continentals d’edat també miocena.


Evidentment les escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre el materials més plàstics del seu basament.

El dibuix d’en Oscar Andrés ens mostra en puntejat l’antiga extensió del conjunt i en ombrejat les zones obscures (amb sostre). Ens temem que les accions d’extracció i d’urbanització, dia a dia, lenta però inexorablement fan perillar encara mes aquest indret singular.

A l’altre banda de la carretera d’accés encara es troben restes de l’antiga extensió de les esquerdes.

Escola d'escalada

Les parets d’una alçada màxima de 10 a 20 metres i fàcil accés tant a la base com a la part superior, son un bon lloc per l’iniciï en la pràctica de l’escalada i la quantitat exagerada de capçaleres d’instal·lacions ho testimonien.

També son utilitzades per la pràctica de maniobres de corda en cursets d’espeleologia, i darrerament pels acrobàtics especialistes del “boulder”.

El Castell del Papiol

Dalt d'un turó rocallós, dominant la vall del Llobregat, el castell del Papiol és sens dubte l'element més emblemàtic de la vila. Conserva restes dels segles X al XII.

El castell s'assenta directament sobre la unitat de calcaries esculloses que caracteritza les Escletxes, i es va bastir utilitzant blocs d'aquesta mateixa roca.


En el seu basament son ben visibles les esquerdes que fracturen les roques amb una tipologia similar a les de les Escletxes, en alguns casos, reomplertes de formigó per mantenir-les suficientment consolidades.

3 comentaris:

  1. hola soc el marc i aquesta pagina es la ostia

    ResponElimina
  2. hola amics sou uns cabrons

    ResponElimina
  3. es broma qure sou uns nens molt ovedients ;-)

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.

Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.