dimarts, 21 de setembre de 2010

L’Avenc Benjamí-Digón

Reprenent les sortides del dijous i alhora la campanya de recol•lecció dels troglocharinus, actualment centrada en la dispersió dels ferreri, el 16.09.2010, Jordi Comas, Enric Lleopart, Josep Pastor i Josep Ml. Victòria ens acostarem a aquest avenc del -95m obert en el peneplà del campgràs, que fou destapat per en Benjamí Grañena i en Josep Digón l’any 1969.



En aquella època en Digón, conegut com el “nen dels petards” practicava les desobstruccions pel “mètode” que denominava pedra-pedra, i que jo no he sabut mai com funcionava, però que va donar els seus bons fruits desobstruint força cavitats al Garraf.

Aquesta tasca va quedar estroncada per la persecució policial a que el van sotmetre quan es van assabentar que va ser ell, el patriota que tot practicant les seves habilitats explosives, va contribuir a la demolició del qüestionat monument a les “víctimes franquistes” que hi havia a l’Avinguda Diagonal, quan en temps de la dictadura li deien Avenida del Generalisimo Franco.

Els troglocharinus ferreri van ser localitzats ràpidament en el primer tram de pous i en Jordi va fer una bona recol·lecta. Aconseguit el nostre objectiu, i tenint la fama de cavitat fangosa, no varem continuar el descens, deturant-nos només un estona a la cota -40 per fer-hi algunes fotos i gaudir de la contemplació de les seves formes.


Aquesta interessant cavitat va ser l’objectiu principal d’una campanya de la SIE els anys 1969 / 1970 on vaig tenir l’oportunitat de participar-hi juntament amb el singular J.Digón i que fou publicada en el butlletí EspeleoSIE 10 (1971) que incrusto a continuació en format scribd.



Les Perforacions

Una curiosa morfologia de perforacions per degoteig es feu patent en la complexa zona de -30 a -35 m.

En primer moment ens va cridar l’atenció una incisió semicilíndrica d’uns 50 cm de longitud per un cm d’ample, que destacava verticalment pel seu color blanc sobre un bloc concrecionat i empotrat. Talment com l’empremta d’una barrinada. Però aquí no tindria cap sentit una desobstrucció i menys amb elements d’aquest calibre. Analitzada amb més detall, concloem que es tracta d’una perforació pel degoteig. L’agressivitat de l’aigua caient d’uns quatre metres d’alçada, ha estat suficient per generar aquesta acanaladora en el material estalagmitic. Us presento un dibuix, ja que no vaig fer-hi una foto.

Inspeccionant amb mes detall els llocs adjacents trobàrem multitud d’aquestes morfologies produïdes pel degotar, algunes com una simple taca de decoloració, altres formant perforacions cilíndriques, de les que us presento algunes imatges. 

El carst

La coexistència de morfologies de dissolució, de concrecionament, de destrucció de diafragmes rocosos, de cristal•lització, d’ensorrament, de bretxes, de reexcavació, de perforació dels sediments, etc. ens mostren en l’espai reduït d’aquesta cavitat l’impacte d’unes variacions climàtiques locals. A continuació us presento algunes imatges d’aquesta varietat de formes.


Constato que en quaranta anys, es a dir inclús a la petita escala humana, la vegetació superficial ha envaït espais que anteriorment eren erms de roca nua o superfícies adolinades de terra rossa. Probablement és un factor més que augmenta la capacitat de dissolució de les aigües d’infiltració.

Un exemple més d’una història geomorfològica prou complexa, com per merèixer que algun dia s’estudiïn amb detall. De ben segur que son pistes interessants per comprendre el carst del Garraf.

3 comentaris:

  1. Aquests forats produïts pel degoteig,
    no son antiestalagmites? o com son coneguts?

    ResponElimina
  2. Segons el meu parer les antiestalagmites son només un tipus de perforacions per degoteig (no inclouen les acanaladures, les perforacions hemicilindriques, etc,) i a més a més el nom resulta com a mínim equivoc.

    Víctor

    ResponElimina
  3. El sistema "pedra - pedra", consistia en colocar una determinada quantitat d´explosiu en un lloc determinat, preferenment pla i, a sobre, una pedra suficienment plana que fes el maxim contacte amb l´explosiu. Després es llançaba una pedra sobre la primera. L´impacte, donada la rapidesa de la fórmula química del compost explosiu, provocaba l´explosió del "pedra - pedra". Era un métode més espectacular que efectiu, pero ens va servir per destapar més d´una cavitat.

    Floren.

    ResponElimina

Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.