El Pou de Darvaza

En ple desert de Karakum (Turkmenistan), prop de la petita aldea de Darvaza, es troba un cràter d'uns cinquanta metres de diàmetre i més de vint de profunditat, batejat pels pobletans com “La Porta de l'Infern”. A l'interior del pou, un foc abrasador crema des de fa dècades, en un incendi que sembla no tenir fi.

El pou de es resultat d'una prospecció minera soviètica duta a terme en la dècada de 1970. Un equip de geòlegs es trobava perforant el terreny a la recerca de jaciments de gas natural, quan de sobte es van topar amb una caverna subterrània que va provocar l'enfonsament de l'excavació.

Ningú s'atrevia a descendir pel cràter per recuperar el valuós equip de perforació, a causa de l'elevada quantitat de gasos tòxics provinents del seu interior; així que els geòlegs van decidir prendre foc als gasos que emanaven del pou, a fi d'incinerar-los fins que es consumissin per complert.

La idea no va resultar gaire encertada, ja que es va subestimar de forma grossera les dimensions de la caverna subterrània i el seu inflamable contingut. Els gasos del pou, que haurien d'haver-se extingit suposadament en qüestió de setmanes, segueixen enceses i cremant sense parar des de 1971; és a dir, fa gairebé quaranta anys, i s'ignora durant quants més continuaran cremant les flames d’ aquest singular pou.

Malgrat que es troba en una regió de difícil accés i amb un gran nombre de restriccions burocràtiques per visitar la zona, molts curiosos s'acosten regularment fins aquesta desolada comarca de Turkmenistan per observar el fenomen amb interès i sorpresa. Tot i que, l'intensa calor que emana del cràter només permet aproximar-se a la seva vorera durant escassos minuts, fins que la temperatura es torna insuportable.

A les nits, l'espectacle ardent del pou és literalment dantesc: el foc rellueix en tota la seva magnitud, donant-li al pou un aspecte semblant al d'un actiu cràter volcànic, que sens dubte fa honor al nom de Porta de l'Infern.

Dels múltiples vídeos que podeu trobar al YouTube insereix-ho tres petits fragments de Philips Connor que mostren abastament les característiques d’aquest fenomen.

Article suggerit per l’Enric Porcel