Tres treballs geoespeleologics d’en Montoriol

En la darrera sortida del “grup dels dijous” comentant les particularitats del que anàvem a veure en les cavitats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, vaig citar l’edició, en 1970, per la SIE d’aquest recull de treballs, inicialment publicats en revistes de difícil consulta els anys 50.

Encisat per la lectura d’aquests treballs i la seva sistematització de les formes subterrànies, vaig creure necessari facilitar la lectura d’aquests extraordinàriament interessants articles. Encara no s’havien popularitzat les fotocòpies, però com que era l’època de les multicopistes, mans a l’obra, això si, prèviament aconseguirem l'amable autorització del mestre Joaquim Montoriol q.e.p.d.

El resultat no fou especialment brillant, sense fotografies i amb els dibuixos refets amb punxó sobre la capa de cera que permetés que la tinta pogués fluir a través dels forats ... però tot i així feia el fet. En tot cas, cal convenir que potser no vam fer una difusió suficient, ja que els companys (els d’aquella època) d’aquest dijous ignoraven l’existència d’aquest recull.

El misteri de la Cabra d’Or

Les llegendes de tresors a amagats a les cavitats, son presents arreu.  Potser el més clàssic és l'olla plena de monedes, o bé un amagatall dels sarraïns, com el cas de la Cabra d’Or, que el Canal 2 de la TV francesa, espai Vacances /caçadors de tresors ens mostra en aquest vídeo de 6'.

Malauradament, un cop més, la realitat no confirma la llegenda, però sempre resta una escletxa per tal que el més crèduls, continuïn somniant.

Posters del carst al DRT 2011 Meeting

En la recent trobada a Oviedo sobre els Mecanismes de deformació, Reologia i Tectonica, s’han presentat dos posters d’interés pels estudiosos del carst.

En Daniel Ballesteros ens fa particeps ( via Josep Guarro ), d’aquest treballs:

"El motivo de este mail es pasaros el último trabajo que publiqué en un congreso europeo sobre
tectónica para que dispongais de los trabajos científicos que se elaboran con vuestra
imprescindible ayuda y con los datos topográficos que muchos de vosotros me facilitais. Además, de
esta manera podeis conocer de primera mano el potencial de los datos topográficos que tan laboriosamente recogemos todos...

...El trabajo está en inglés, por lo que os lo describo brevemente. El estudio tiene carácter metodológico y muestra cómo se puede establecer el contol estructural de una cueva a partir del
análisis estadístico de los datos topográficos que elaboramos los espeleólogos. Los datos de
dirección e inclinación dtopográficos se representan en proyección estereográfica (un
método clásico de geología estructural) y se comparan con datos de direcciones e inclinaciones
de fracturas y la estratificación. Así, se pueden establecer grupos de conductos kársticos en
función de su dirección e inclinación, calcular su porcentaje de representatividad y ver qué
fracturas y estratificación controlan cada grupo de conductos.

En la tabla en word que os adjunto podeis ver los resultados de aplicar este método a diversas
cuevas del entorno de Cabeza Llerosos (Picos de Europa) y que en total suman 10 km de conductos
verticales y horizontales. En definitiva, el 64 % de estas cuevas están controladas por las
fracturas verticales, el 26 % por la intersección de fracturas horizontales y verticales y sólo el 6 % por la estratificación. 
Gracias y que Dios os guarde de los estrechos meandros desfondaos por donde os arrastrais detrás de una saca. 
saludos
Daniel"

 

Forat de l'Or

Continuant amb l’activitat del dijous 08.09.2011 al congost de Terradets (veure post d’ahir sobre la cova dels Muricecs) visitarem aquesta molt interessant cavitat. L’equip era format per Dolors, Jordi, José, Miquel, Teresa i “Víctor”, amb els propòsits de recerca biospeleologica, observacions morfològiques i realització d’un petit reportatge fotogràfic.

El Forat de l’Or, excavat en les calcaries del cretàcic superior, presenta dues boques penetrables, superior i inferior, que es comuniquen als 35 metres de recorregut, ambdues estructurades en un mateix pla d’estratificació inclinat. El recorregut aeri màxim és de 409m.

La galeria segueix rectilínia i horitzontalment muntanya endins uns 200m, fins un canvi d’orientació i pendent que coincideix amb el sector temporalment inundat. De fet, en èpoques de pluges, per tot el tram de galeria circula un riu subterrani que surt a l’exterior per la boca inferior, generant una molt visible cascada, que fins i tot en grans torrentades ha arribat a envair un tram de la propera carretera. Per sota de la boca més baixa i ja molt properes al llit de la Noguera Pallaresa, es localitzen les surgències permanents que coincideixen amb el nivell dels sifons interiors en èpoques d’estiatge.

En el bloc L’Estret de Roques, del company Josep M. Cervelló trobareu un article (del que hem manllevat dues fotos) on constata un cabal no inferior als 600 l/s a l’abril del 2009. enllaç

Accés per la boca inferior

Accés per la boca superior

Com veieu en les nostres fotos, el nivell era molt baix i es podia accedir fàcilment a la cota d'estiatge dels sifons, que han estat objecte de nombroses exploracions espeleosub, Diego Ferrer, Xavier Garza, Fritz Kunzel, Xavier Alemany, Josep Guarro, han fet les seves aportacions, constatant que el sifó major, el número 2, aprofundeix fins els -36m –en les èpoques de nivell més baix- amb 157m de recorregut, localitzant-se en el seu extrem remuntant una campana d’aire sense que s’hagi trobat cap continuació penetrable.

El total de la cavitat és, doncs de 566m de recorregut i un desnivell màxim de 52m.

Accés al sifó 1

Accés al sifó 2

Les microformes

Microgorgs

Empremtes de corrent

Gorgs buits

Microgorgs

Perforacions

Trampa de fortuna per a la fauna aquàtica

L’Alícia Masriera i en Joan Ullastre publicaren al V Simpòsium d'Espeleologia. Quaternari, de la ECE, Speleon Monogràfic 1 (1975) un article sobre les característiques de les sorres d’aquest curs subterrani, concloent que els seus grans provenen de la fracció sorrenca que conté la pròpia roca calcaria, pel que el seu arrodoniment ve “d’origen” amb un transport posterior prou moderat.

Cova dels Muricecs

El 08.09.2011, dijous, visitarem la cova dels Muricecs, al congost de Terradets (Montsec), terme municipal de Llimiana. Formaven l’equip, Dolors, Jordi, José, Miquel, Teresa i “Víctor”, amb els objectius tradicionals: biospeleologics i fotogràfics.

Aquesta cavitat de 390m de recorregut, presenta tres sectors ben diferenciats, la galeria d’entrada i sala dels Muricecs, les galeries del Laberint, i el Pis Superior.

Actualment dintre del pla de valorització de l’enton natural, l’Estació Biològica del Pallars Jussà (EBPJ) i  Grimpada han posat en marxa el projecte Congost de Terradets. Territori en Custòdia . Tot i que no hem sabut veure cap indicació de prohibició de visita, el cert es que s’ha procedit ha “protegir” l’accés situant reixats i cadenats tant a les escales d’accés com a l’entrada de la cavitat, també s’ha millorat el camí desbrossant del sender, i s’ha habilitat una petita plaça al peu de la cova. Cal destacar uns excel·lents cartells informatius i les evidencies de la preocupació per netejar i mantenir la cavitat en bones condicions, tot i que encara queden moltes mostres de pintades i senyalitzacions abusives. Recomanem que coordineu les vostres visites amb l’empresa Grimpada, Aventura i Lleure.

Estudi Morfogènic

Publicat  a Speleon 15 (1-4) pp.39-48 (1964)

Galeria d'entrada i sala dels Muricecs

Arqueologia

“Diferents investigadors i aficionats van extreure restes arqueològics a partir del seu descobriment i han quedat fragmentats. Trobem un vas polípode en el Museu del Montsec (Artesa de Segre). L'any 2003 es va trobar en el Museu de Valls un dipòsit de bronzes recollits els anys seixanta a la zona del Laberint, en una esquerda en el que semblava una mena d'amagatall. Consta de 41 elements: una destral plana, 29 braçalets, un torques, una fulla d'afaitar i nou anelles (per Josep Gallart. DGPC Gencat). De la mateixa mena d'amagatall es va trobar en els anys 50, a càrrec de Eudald Ripoll (Museu Arqueològic de Barcelona) els següents bronzes: 11 braçalets i una destral plana. L'any 1969, va ser excavada per Joan Maluquer de Motes (UB) en la part de la boca d'entrada, en la que va ser la primera excavació organitzada

En aquesta excavació oficial és van trobar restes ceràmics dels nivells superiors de l'edat de bronze (De la Vega 1981), cal destacar un vas polípode, una destral polimentada, part basal d'un molí, ceràmiques decorades i un lot de bronzes (Gallart 1990). En diferents parts dels estrats es van trobar materials de quarsita, cendres i una llar. En un altre estrat restes animals: cérvol, cabirol, isard, cabra pirenaica, os, linx, castor, pantera i cavall. Els restes lítics estudiats els situen en el Paleolític Mig Mosterià.

Els anys 1996-97 es torna a estudiar la zona a càrrec del SERP (UB) per confirmar o no els estudis fets els anys anteriors, que no s'havien fet amb el rigor ni els sistemes moderns d'arqueologia. Amb els dubtes que comporta restes descontextualitzades, de moment es determina que les restes més antigues del Montsec s'han trobat a la cova dels Muricecs (Paleolític Mitjà).”

La colònia de Ratpenats

“Actualment, compta con una colònia d'uns 700 ratpenats entre els que predominen les espècies del gènere Myotis. Entre les set espècies que conviuen en la cova dels Muricecs destaca la dels muricecs de peus grossos (Myotis capaccini), ja que és una de les més grans de les que es coneixen a Catalunya. Per a una altra espècie, la dels muricecs de cova (Miniopterus schreibersii), la cavitat de Llimiana es estratègica per a les seves migracions. La resta d'espècies de rat-penats que resideixen en la Cova dels Muricecs són els muricecs de musell agut (Myotis blythii), els de musell llarg (Myotis myotis), els de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), els de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale), i els de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros).”

Les formes del Laberint

Pis Superior