La Leze, una integral per barranquistes

La LEZE (o Lezea I) és una petita i fàcil integral subterrània de 107 metres de desnivell i 572 de recorregut situada a la Serra d'Altzania, a la província d'Àlaba. Juntament amb la resta del carst d'aquesta serra va ser explorada pel Grupo Espeleológico Alavés i publicada a la interessant monografia que ocupa el volum 5è (1980) dels "Estudios del GEA" corresponent als treballs dels anys 70 i aparegut pels voltants del 1983. En els números precedents 3er (1964-1966) i 4rt. (1966-1968) es parla dels anteriors intents per superar les dificultats d'exploració amb els mitjans de l'època i aconseguir completar l'aixecament topogràfic.

La lectura entre línees d'aquestes narracions ens recorda la forma d'explorar cavitats parcialment aquàtiques d'aquells temps, finals del 60 i principis dels 70, quan un neoprè era un luxe que no estava a l'abast de tots i calia evitar com fos mullar-se. Després de cada vertical s'havien de fer maniobres funambulesques mitjançant passos en oposició o curts pèndols que avui ens semblen lentes i innecessàries, perquè el que ara es busca en aquestes curtes activitats esportives és precisament el contacte amb l'aigua, com més millor, donant-li a la espeleo un caràcter molt més lúdic i, sobretot, més ràpid i eficient.

Des dels últims vint anys o mes, la Leze constitueix un objectiu molt atractiu per als practicants del descens d’engorjats, proveïts de simples frontals i convertits aquí, durant unes poques hores, en espeleòlegs diletants. Ressenyes i croquis topogràfics específics per barranquistes apareixen al clàssic  "Cañones del Pirineo Occidental" de Luís Mariano Mateos (Ed. Elkar, Donostia 1992),  "Especial cañones" en Desnivel núm 85 (1993) por Enrique Salamero,  "Guia de descenso de cañones y  barrancos. Pirineos " d'Edu Gómez i Laura Tejero (Ed. Barrabés, Saragossa 2002) "50 barrancos del Pirineo. Los descensos más bellos "de José A. Ortega i Miguel A. Cebrián (Ed. Desnivel, Madrid 2006) i el mes recent "Barrancos y Cañones de Euskal Herria" (Javier Iturritxa, Gasteiz 2012). Una de les fitxes barranqueres més antigues és la del nostre estimat amic, espeleòleg d'elit i barranquista innovador, el desaparegut Alex Batllori, publicada al 1993 en la revista de l'Espeleo Club de Gràcia, Exploracions núm. 16.

Croquis barranquista de la Leze i accessos, de Luis Mariano Mateos Marcos

Per visitar aquesta atractiva integral només necessitarem un vehicle. Haurem de desplaçar-nos per la carretera A-3012 de Ilarduia a Egino i a l'esquerra, al peu dels vessants meridionals d’Altzania que s'alcen paral·lelament a la ruta, aviat veurem des de molt lluny  la immensa boca inferior de la cavitat, un portal no gaire ample de més de 60 metres d'altura. I cap a ell ens dirigirem, seguint pistes ben senyalitzades que ens deixaran en una àrea de pícnic al costat del rierol que sorgeix de la Leze i on els caps de setmana solen concentrar-se famílies i grups d'amics per menjar, beure i relaxar-se.

Inici de la pujada

Sierra de Aizkorri

Equipament de rapels opcionals per accedir a la Leze desde dalt de la bretxa Koloska (www.Barranquismo.net)

Primer convé encaminar-se cap a aquesta colossal boca inferior per admirar-la i per avaluar el cabal. I per la seva esquerra (dreta hidrogràfica) buscarem el sender d'accés cap a la boca superior. Una agradable excursió de tot just una horeta i mitja que ens permetrà superar uns 300 metres de desnivell per les suaus i assolellades vessants calcàries de la serra fins arribar a un minúscul coll que precedeix un canvi dràstic del paisatge. 

Baixant la Hoya

Hoya

Entrant al riuet

Entrem a la gegantina "Hoya de la Leze", una dolina espectacular amb les vessants molt inclinades per on haurem de descendir gairebé 200 metres de desnivell, amb molta cura per no relliscar al terra cobert de fullaraca, entre un dens bosc que provoca un ambient humit i fosc, gairebé tenebrós. Un paisatge original i atractiu que augmenta l'interès de la visita a aquest canó subterrani. Finalment arribem al mur vertical de l'extrem oposat de la depressió on s'ajunten tots els filets d'aigua que ens han acompanyat durant el descens i s’endinsen per una prometedora caverna. És el moment de buscar un lloc no gaire inclinat on posar-nos els neoprens i preparar-nos per l'aventura.

Croquis barranquista de la Leze de www.Barranquismo.net.

Haurem de muntar un primer ràpel encara dins de la "Hoya" per assolir la part subterrània. I un cop sota el imponent pòrtic d’entrada, seguirem per un balcó a la dreta on trobarem la capçalera per al primer pou. A aquest el seguiran altres deu curtes verticals fins que, finalment, en poc menys d’un parell d'hores veurem de nou la llum del dia i ja només ens quedarà capbussar-nos per superar un brevíssim sifó (tot just ni mig metre) per sortir a l'exterior i retornar en cinc minuts al cotxe.

El primer rapel dins la Leze

La gran boca inferior

Per als espeleòlegs es tractarà d'un senzill entreteniment al qual val la pena dedicar una estona si estem pels voltants. Per als barranquistes serà també una activitat poc rellevant però que, per la seva originalitat, els deixarà un magnífic record i ganes de tornar.

Material: Aigua freda; neoprè complet imprescindible. El ràpel més llarg (23 metres) és el primer, que baixa la rampa final de la "Hoya" abans d’entrar dins el forat. Els altres onze oscil·len entre 12 i 3 metres, més algun ressaltet que es desgrimpa sense dificultats. Els descensos es realitzen per dins de la llera (excepte els dos primers), per la qual cosa cal extremar les precaucions amb la meteorologia i el cabal. Dos accidents mortals: un per caiguda rapelant la paret exterior de la "Hoya" en un accés alternatiu que comporta una vertical de 64 metres i un altre per excés d'aigua que va ofegar un professor que feia l'exploració acompanyat d'un grup d'alumnes quan estava baixant un des ràpels regats (¡!).

Excursió feta amb els amics Vicenç Fernández, Xavi Aran i Anna Clavel. Per més informació, descripció detallada del camí d'accés i freqüents avisos sobre el cabal, consultar la extensa base de dades i fòrum de l’excel·lent: www.barranquismo.net

Jordi Lloret i Prieto