Rec de ses Gralles (i 3)

... segueix del post d'ahir...

Els detalls de les fractures

Com ja heu pogut constatar en els anteriors posts, el Rec de ses Gralles sen’s presenta com un conjunt de galeries en fractures en dues direccions principals, gairebé ortogonals. Aquests espais alts i estrets no mostren senyals de circulació hídrica pel que considerem que el seu origen es deu al desplaçament diferencial del volum rocós aprofitant el seu esquerdament. Ens trobem en plena zona d’esforços tectònics i metamòrfics que han anat alterant la disposició sedimentaria original.

El moviment que desplaça fins esberlar la massa rocosa provoca el despreniment de fragments de tota mena que s’encaixen i obturen els “buits” creats. 

També podem veure que les fractures de distensió presenten en algun cas formes corbades.

La descompressió afecta a les parets despenjant-se lamines senceres.

En el procés de lliscament el frec de dos fragments rocosos generen estriacions típiques de les falles, que podem veure en alguns casos com en aquest abalmament. 

Un cas força didàctic on la separació d’un pany de paret crea dues galeries paral·leles.

Les concrecions

A primera vista diríem que no hi ha concrecionament, però trobem petites mostres localitzades, gairebé sempre, son recobriments parietals causats pels dipósits de les aigües d’infiltració que regalimen a favor de la inclinació de les parets que a l’augmentar la seva convexitat generen escorriments en forma de menudes banderoles estalactitiques.

Malauradament allí on la litogènesis ha creat una formació de major dimensió a l’abast dels inconscients vàndals, trobem les empremtes de la seva acció destructiva. 

Les taques fosques

En un tram de paret els companys van observar unes taques de color vermellós fosc, com si es tractés d’una pell de lleopard. Per la seva imatge creiem observar que era un recobriment continuat o crosta ferruginosa, que la lixiviació ha anat individualitzant, “rentant” la roca i conservant-se fragments en els llocs que hi havia una major espessor gràcies a les microfractures o petites concavitats.

Proliferació exagerada d'ancoratges 

Coloració inesperada

La cèl·lula inalambrica es tan sensible que dispara el flaix fins i tot dins d’una bossa d’espès polièster tèxtil donant-li aquesta coloració vermella.  

La platja

Les calors de l'estiu conviden a refrescar-se. En aquesta ocasió teníem la platja propera i a més a més amb alguns detalls interès geològic

 D’entrada una anomalia, pensàvem que la costa era patrimoni de tots, però aquí s’han creat una mena de piscina natural en la mateixa línia de costa tot situant cartells de  “prohibició” a l’accés dels no residents en la immediata urbanització. Com que és una zona de pas i no hi ha cap tanca creiem que és un abús l’intent de privatitzar-la.. No us sembla?

Poc metres més endavant vam escollir la cala platja de l’Anastàsia per consumar el bany i alhora observar la seva interessant litologia.
Les roques visibles en aquest indret constitueix un mirador excel·lent per introduir-se la geologia del Massís de Begur i el canvi que això suposa en la morfologia litoral que passa d'un modelat granític als abruptes espadats de la costa esculpida en les massisses calcàries marmòries del Cap de Begur.

La quantitat de dics bàsics (lampròfirs) assoleixen la seva màxima representació en aquesta costa rocallosa que tanca la cala d’Aiguablava. Una gran densitat de filons que es disposen d'una manera molt regular travessen els leucogranits rosats d'aquest sector de la costa, formant un conjunt que des de la perspectiva de paisatge geològic és altament singular, de gran bellesa i especialment de fàcil interpretació.

La qualitat i singularitat d'aquests afloraments ha determinat que des de fa molts anys aquest sector de costa ha estat focus d'interès dels geòlegs però també sovint ha interessat o intrigat als no especialistes que fàcilment detectem que allí es manifesta una geologia peculiar