Cova de les Lloberes

Seguint amb aquesta tasca autoimposada d'anar complementant la documentació visual de les cavitats catalanes... i verificar la seva situació amb GPS, el passat 03.10.2013 un grup de l’espeleodijous ( Dolors B., Jaume J., José H., Jordi P., Ricard A., Toni R., Toni T., i “Víctor”)  vam anar al terme de Les Lloses visitant la denominada cova de les Lloberes (també coneguda com cova de les Llobateres).

Amb vehicles tot terreny, escollint pistes i trencants van aconseguir situar-nos molt a prop de les coordenades que els companys de l’EspeleÍndex anotaven com aproximades.

Com que l’itinerari que Jordi Lloret i la Montserrat Ubach publiquen en la seva nota no és el que vam seguir, anàvem prou despistats en no trobar la cavitat en les proximitats de les dades disponibles. Vam estar donant-hi voltes, desplegats pel bosc, més d’una hora, quan ja a punt desistir, sentim els crits d’en Toni Torra que ja la a trobat. Adjuntem el track del GPS d’en Jordi Perera, que situa la cavitat a uns 160 m de distància i prop de 40 de desnivell de les anteriors dades. Fent la mitjana de les coordenades obtingudes amb dos GPS el posicionament que considerem vàlid actualment en UTM 31 M / ED 50 és X 417276 Y 4671598 i alt. 1337.

Senyal molt visible que cal que deixem a la nostra esquerra i seguir sendera amunt

Encara que no ho sembli, la boca és aqui mateix.

El track del GPS del Jordi P.

Un sistema original (i portàtil) de senyalització: rètol sobre un palet al terra.

La gosseta Duna també ens acompanyà en el primer tram.

Els còdols de granit és desfan amb molta facilitat per la seva hidratació

Imatges de la fauna

D'aquest gripau Bufo bufo, que com podeu veure és d'una bona mida en Jordi P. va fer una petita seqüència de vídeo.

El tub ennegrit 

Analitzant les formes que trobem a les cavitats, sovint ens sorprèn un aspecte o un detall que ens havia passat desapercebut en una anterior visita, i de ben segur també a d’altres exploradors que ens precediren. Que fa que ens interessem per aquests detalls que abans segur que ja veiem, però que encara no havíem “descobert”? És la diferencia entre veure la imatge d’un objecte i mirar fixant la vista sobre alguna cosa. Potser ara que sovint visitem petites cavitats tenim més temps per escodrinyar-les o és que hem anat adquirint el gust pels petits detalls?. Avui volem destacar-vos un fenomen que mostra alhora dos aspectes que darrerament ens han interpel·lat: l’ennegriment i les formes cilíndriques buides.

Tal com veiem en la imatge aquesta forma acanalada s’ens presenta com un solc semicircular vertical com si fos una columna estalagmítica en procés de buidat i ennegriment. Com s’ha buidat? com s’ha ennegrit?. Una concreció formada inicialment per aigües saturades que van precipitant, pot veure alterada el quimisme de les infiltracions per tornar-se agressives i dissoldre el treball anterior buidant la concreció. També acceptareu que un ennegriment tant localitzat, no es produeix per fum ni per infiltració local d’un material intra-estratificat en la roca mare. Caldria acceptar que és un producte resultant d’una acció orgànica, de microorganismes. 

Podríem confirmar-ho tractant-lo “in situ” amb algun producte químic que reaccionés amb la matèria orgànica, fins i tot podríem endur-nos una mostra i analitzar-la al microscopi. Però pensem que per molt que ens encurioseix, encara és més fort el nostre compromís de mantenir les cavitats en el seu estat més natural possible... així procurarem que és conservi intacte per tal que els futurs visitants també puguin dir la seva.