La cueva de Uterdineta (grotte de l'Ours ) dins del massis de la PSM conté un magnific pou, el Vautour, que ha estat objecte d'una sortida fotogràfica d'Amalgama/Alain Bresan. L'esplendent resultat (48 fotos) ha donat origen a una proposta per ocupar la portada del proper butlletí de l'ARSIP que ha estat posada a votació.
La fotografia dels grans pous exigeix un domini tècnic i fotogràfic prou complicat, i en aquesta ocasió les imatges son un clar testimoniatge de la vàlua dels seus autors.
La mesura dels gran pous.
Si resulta complicat obtindre una imatge complerta d'un gran pou, també te la seva dificultat mesurar la seva dimensió amb prou exactitud. En el cas del Vautour hem llegit 330 metres sense replans, però alhora 297 amb corda. Cal acceptar que avui en dia les mesures es fan amb tota la rigorositat possible, i tan sols hi ha diferències conceptuals. Parlem de la dimensió d'un pou des d'una òptica geomorfològica o des del punt de vista de l'explorador de verticals?
Sembla clar que el Pozo de los Pasiegos, (la major vertical de l'estat fins avui) explorat pels companys de Rubí té 346m tot i que és possible trobar algun replà lateral.
Pel contrari el famós pou de 320 m del Pou Lepineux, és plé de replans inevitables. Realment no el podem considerar un únic pou des del punt de vista de descens vertical tot i que geomorfològicament constitueixi una mateixa vertical.
En les campanyes que amb la
SIE vam tenir l'oportunitat de fer a Ariu (Cormion/Picos) vam explorar diverses cavitats amb pous verticals superiors als cent metres (Canalizos I, Canalizos II, Joon, la Texa, les Cuerries, los Texos, etc.) d'entre elles li vam assignar 306m a
Tras la Jayada, on calia pendolar per apropar-se a algun minúscul replanet on posar els peus a terra.
Però sens dubte el pou mare de tot els pous que hem explorat en aquest sector és el
Gran Abisu dins de l'espectacular
Pozu de Cabeza Muxa, on el 1984 amb els nostres llums de carbur difícilment veiem les parets del pou gairebé circular, 20 metres davant nostre. Morfològicament el pou té mes de 320m i aquest els baixaríem d'un sol tram sinó fos per les maniobres funambulesques obligades per sortir de la trajectòria de l'aigua. Des de la visió de vertical absoluta en aquella época, que no teniem cap pretensió de batre cap record, li atorgarem 248 metres al tram en ple buit que com a mínim t'allunyaves més d'un metre de la paret més propera. Les espectaculars pendulades del "Tarza" ens permeteren dividir la vertical i accedir al nínxol, des d'on "només" teniem un tram de 180m sense tocar els peus en cap replà ni cornisa.
 |
| Fragment de la topografia del Pozu de Cabeza Muxa. SIE 1984. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.