La cavitat
Per la boca actual, (vessant sud de la serra) després d'una mena de vestíbul, ascendim entre blocs. Trobem uns graons de ferro encastats que faciliten l'ascens i eviten les relliscades. Remuntem segons la topo 18 m i avancem uns 40 m de recorregut, entre blocs amb algun pas estret. Sortim a un espai més gran i ara descendent, tal ment com si haguéssim connectat amb una cavitat diferent. Una rampa força inclinada, equipada novament amb graons va augmentant la verticalitat fins que cal utilitzar material de descens; s'ha transformat en un ampli tram vertical de10 metres, equipat amb desviador al sostre, i còmodes fraccionaments. La base constitueix el recinte sepulcral.
Després de la sala tenim un nou desnivell vertical d'uns cinc metres, com que no hem dut més corda, baixem en oposició i desgrimpada per un accés lateral. Aqui ens trobem amb una saleta ben concrecionada, i podem seguir tot remuntant una terrassa estalagmítica i de nou descendir per l'altre costat. Aquest darrer tram torna a cambiar la morfologia que resulta de dimensions més reduïdes, caòtica i força enfangada fins que resta obturada per blocs i sediments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Us animem a fer observacions per explicar, il·lustrar, o criticar el contingut d'aquest article. Moltes gràcies per la vostre col·laboració.
Circumstancialment aquesta opció resta suspesa.
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.