Les mines de ferro i manganès de la Tosa d'Alp (1)

A pesar d’ésser conegudes de fa molts anys, aquestes explotacions mineres no han despertat l’interés dels nombrosos excursionistes i espeleòlegs que han recorregut els freqüentats itineraris de la Tosa d’Alp.

Per aquest motiu hem fet algunes visites a la zona per documentar aquest post. Malauradament, no hem pogut captar l’interés dels fotògrafs de l’Espeleodijous, per la qual cosa publiquem unes fotografies que no estan d’acord amb la qualitat que ens té acostumats aquest bloc.

Aquestes visites les han realitzat Dolors Boter, Jordi Perera i Toni Robert, la darrera el 31.7.2017.

Situació

Accés

Per accedir a la part més interessant de les explotacions, que són les mines visitables, tenim dues opcions: A peu, sortirem de l’aparcament de l’estació d’esquí de Masella anomenat Coma Oriola i remuntarem la pista dels Isards (segueix la vall de Coma Oriola) fins arribar al collet que hi ha entre la Tosa d’Alp i la Tosa de Das, on trobarem una caseta de miners totalment derruïda. Són uns 450 metres de desnivell i trigarem una hora i mtja aproximadament.

Iniciem l'aproximació amb el telecadira de la Molina

Refugi Niu de l'Aliga (2.500)

Si hi anem del 15 de juliol a l’11 de setembre, des de la Molina podem agafar el telecabina de la Tosa. Des de l’estació superior remuntarem en direcció al refugi del Niu de l’Àguila. Superats 100 metres de desnivell trobarem a la dreta l’inici de la vall de Coma Pregona, i l’anomenat  Camí  de les Mines, que franquejant la vall ens portarà al coll de la caseta dels miners derruïda. Total una mitja hora.

Història

No hi ha massa informació sobre aquestes explotacions, però se sap que la primera concessió es va donar a mitjan del segle XIX per treure ferro i manganès. Van treballar varies empreses amb moltes dificultats fins el 1966, en que es van abandonar definitivament les explotacions. Eren molt poc rendibles, ja que la neu que cobria la zona una part important de l’any impedia els treballs continuats. La majoria de les mines que hi havia s’han enrunat, sobretot les entrades, per culpa de la gelificació. La fracturació important de la roca en la que es desenvolupen les galeries tampoc ha ajudat i han acabat col·lapsant quasi totes les explotacions. Solament podrem accedir a les mines situades a l’oest de la Tosa d’Alp, prop de la Tosa de Das i ja dins de la comarca de la Cerdanya.

Zona Nord-Oest (Cerdanya)

Tenint com a referència la Tosa d’Alp, en aquesta zona trobem les galeries de mina més penetrables. Les mineralitzacions de manganès i ferro es troben a la fàcies anomenada Griotte de les calcàries del Devonià, normalment aprofitant falles. Molt a prop de la cabana dels miners i en direcció oest, trobem una petita cata de prospecció a les calcàries roges, de pocs metres.

A uns pocs metres per sota del coll de la cabana, surt un camí que planeja cap a l’oest, passa per davant d’una explotació a cel obert i arriba en un centenar de metres a una caseta derruïda, una altra explotació a cel obert i darrera d’aquesta, les mines.

Galeries inferiors

Galeries superiors

Nivell mineralitzat de manganès

L’exploració de les mines no presenta dificultat, però hem de tenir en compte que els processos  de gelificació han alterat l’estabilitat del sostre, amb el conseqüent perill de despreniments.

Toni Robert i Dolors Boter

...segueix en l'apunt de demà...