Presenta uns 12 kilometres de desenvolupament en diversos pisos, dels que és poden visitar amb un condicionament turístic 900m de recorregut, en dos nivells, enllaçats per uns trams d'escales metàliques.
No ens subministren cap equipament personal (casc, il·luminació individual...) tot i que donada la temperatura de 6º recomanen anar prou abrigats.
En aquesta ocasió ens embarquen en un autorcar d'una agència de viatges de Barcelona, la Montse Coll i "Víctor", i una cinquantena mes de turistes entre els que saludem a l'amic "Lillo" de la SIE.
Tot i que la visita és fa a ritme d'acordió amb nombroses aturades per obturació del camí per la quantitat excessiva de visitants (+ de 50 en un sol grup). Els dispositius d'enllumenat tenen un temporitzador tant just que als que anem endarrerits sovint ens deixen a les fosques. No obstant això vam poder fer algunes fotos sobre la marxa amb un únic flash.
En l'interessant llibre, de lectura força recomanable pels amants de la història de la recerca espeleològica pirinenca, La Spéléologie Catalana (editions Trabucaire 2002) Henry Salvayre i Patrice Teisseirie-Dufour, detallen al llarg d'unes 20 pagines la història de la descoberta i exploració del Resseau de Fontrabiose.
Malauradament, des-de ja fa uns anys, per els espeleòlegs l'accés al resta de la cova necessita de fer una petició conjunta a l'ajuntament de Fontrabiosa i al sr. Fabrice Fillols (que té llogada la cavitat per explotació comercial del resta de la cova).
ResponEliminaTambé, el massís situat sobre la cova fa l'objecte d'una prohibició de fer recercàs i obrir - de manera artificial - cavitats, de part de l'ajuntament.
Las coses van canviant, i no sempre cap a una mena de progres, en el sentit de llibertat d'acces a cavitats ...
François Figarola (Entente Spéléologique du Roussillon)
Gracias por el articulo, tenemos intención de visitar esta cavidad aprovechando las vacaciones en Francia, però no hemos podido localizar el libro de Salvayre.
ResponEliminaSeria posible que publicaseis las paginas dedicadas a Fontrabiouse. Gracias.
Marcos Lozano (GETM)
a finals dels 70, l'ERE del CEC va participar en els treballs topogràfics de la cova, tant a baix el riu com a les galeries superiors. També es van fer algunes recerques sedimentològiques, relacionant les sorres i graves del riu amb aportacions detrítiques exògenes provinents de la conca no calcària drenada pel sistema càrstic, que té característiques de carst binari.
ResponElimina